sábado, 26 de marzo de 2011

Lesionat...

Just ara que tornàva a tocar roca després d'una absència llarga, m'he esquinçat el tormell esquerre amb un malaurat incident tonto mentre jugàva a tenis platja a l'hort, on celebràvem una calçotada que no venia a cuento de res.
El cas és que ha estat un cop dur, per la motivació que m'envaïa de nou; pocs dies abans, havia encadenat el vaskalenta 6a/+ al Molí, i havia estat al Coll de la Barraca amb el Mata. Un sector extraordinàri i pel què sembla, força oblidat. Cal dir que la graduació de les vies del Coll, al meu parer pecàven d'exigents, i tenint en compte com està la polèmica amb el tema, tan sols afagiré que un 6a d'allí, és un 6a dur, i per a mi, un 6a dur és un 6a+. I així, amb totes les vies que vam provar.
Vam començar l'itineràri amb un IV+, piti, situat en una espècie de gorg estret, que tenia un passet fàcil d'equilibri a la meïtat, i culminàva amb una reunió molt oxidada que no inspiràva tota la confiança del món.
Vam seguir amb un V+ del mateix sector, que ja apuntàva ser un 6a en tota regla només examinant-lo. Primer la va obrir el Mata, i de seguida van sorgir els problemes: pocs peus, mans fines, i d'altres molt bones, a quines s'hi havia d'arribar fent passos intermitjos de regletes i romes. Si mal no recordo, tenia dos passos que es complicàven; l'un de la 2ª a la 3ª, i l'altre de la 4ª fins la R. Després la vaig fer jo, amb la intenció d'encadenar a vista. La vaig començar amb bon peu, però tan aviat com vaig arribar al primer pas complicat, em vaig quedar bloquejat i se'm van cansar els braços. Vaig haver de parar i llegir el pas, tal i com em va passar després, en el pas de dalt.
Després vam fer el 6a de l'esquerre, que era força semblant, però encara més fina. Es notàva el grau de més, però també la vam fer. Tenia 2 passos a la mateixa alçada que els de l'anterior.
El Mata es va disposar a obrir el 6a+ de més a l'esquerre, just al costat també, i aquesta vegada sí, vam tenir feina a xapar la 3ª i la 4ª. L'últim pas fins la reunió, també era bastant punyetero, més que res, perquè hi arribàves cansat dels passets de baix, i no el vaig veure a simple vista.
Això sí, unes vies molt guapes, tot i que no massa llargues. Adequat.
Després de fer aquestes, ens vam traslladar al sector solarium, on hi tocàva el sol de ple, i on el Mata es disposàva a obrir un 6a+ i un 6b bessons que compartien R a uns 23 o 25 metres d'alçada, i oferien una panoràmica espectacular del mar i les muntanyes nevades.
El vaig assegurar en el 6a+, que anàva pel lateral d'una paret contigua, separada per una escletxa plena de mans romes i humídes pel temporal dels dies anteriors. Va resultar ser de llarg, la via més dificultosa del dia, que li va portar feina i suor fer-la fins dalt. Un cop acabada, jo vaig desistir per una lesió lleu al tendó del braç esquerre, i perquè ja se'ns havia fet tard, però el paisatge valia la pena, i la vaig fer de 2n amb calma. Es veu una via amb potencial, molt guapa, i que s'ha d'encadenar. Després d'això, vam plegar trastos i vam baixar cap al poble.
A la mateixa tarda, l'Ito em va enredar per anar al Molí, on ens vam posar nostàlgics fent l'esquerda V-, que atribueixo al cansament del matí i els dies anteriors, no resoldre-la amb la fluïdesa d'altres vegades jeje.
Després vaig repetir la Vaskalenta 6a/+ i finalment vam acabar amb una via que està al fons de tot a la dreta, que té dues xapes amb un desplomet que després es desvia cap a l'estoitontoi V+.
La va obrir l'Ito, i després la vaig fer jo. Coser y cantar, però ja està bé.
Com és de costum si vas amb l'Ito, vam acabar celebrant la humíl gesta d'aquella tarda entre cerveses al Gabiretxe.
L'endemà era el dia de la calçotada, i des d'aleshores, no he fet res més d'interessant. Estic aprofitant per fer testos d'autoescola, i delint-me de tornar a fer coses que alimentin una mica l'esperit.
Quan estigui recuperat del tot, tinc ganes de fer una caminada fins l'agulla de bolet i escalar-la, i tornar de nou, com també és costum, a la Regina d'Oliana.

Salut!

martes, 15 de marzo de 2011

El Retorno de Jafar

Durant tot aquest llarg temps que he estat al marge d'actualitzar el blog, no han estat poques, ni poc variades les incursions que van seguir a la roca a partir del següent dia que vaig deixar d'escriure; vam estar de nou a Subirats batallant 6èns amb el Dani i el Mata, un dia fred i ennovulat visitàvem Montserrat amb el Bages, el Ferran i el Raül, ens vam escapar a Margalef el Raül el Matajari i jo, on vam evolucionar substancialment en diversos factors com el psicològic, i on vaig muntar un 6b, un 6a a vista i em vaig quedar a un pas de fer un 6a+ a vista, i vam seguir apretant al boulder de Vila amb força freqüència fins que de sobte, tot això es va acabar.
Situaría el punt d'inflexió d'aquest canvi de ritme, a partir del moment en què vaig entrar a treballar a l'Intersport. És evident que ja no tenia cada dia lliure per aprofitar-lo per anar a escalar, com haviem estat fent durant una breu però intensa temporda, i no és menys cert que m'interessàva arraconar algun diner per anar fent, però això, com la majoria de coses que començen, també es va acabar.
La setmana passada però, vaig quedar amb el Ramoles i el Coca, per anar a fer una visita al sector nou del roca aguilar, que ja anàva sent hora de veure'l, després de tant sentir-ne a parlar.
El Coca i la Judit ja hi eren, i el Ramoles i jo vam arribar-hi una mica més tard en companyia de la Nit; no faré cap esmena de l'odissea que ens va suposar arribar-hi, però aqui queda.
El cas és que el sector és força diferent del tipus de roca que hi podem trobar a la riera o al molí, i a mi em va fer la impressió que tenia força semblances amb el sector "cinema" de Subirats. Una roca amb cantos bons, però també amb puntes lleugerment esmolades que dificultàven una ascensió còmode; vaig provar una via "ovi", V+ suposo, que em va costar feina la continuïtat entre parabolt i parabolt, havent de parar a cadascún d'ells. Les forces em flaquejàven per tot arreu, i s'evidenciàva l'absència de roca durant aquell temps. És el que té. Si més no, vaig muntar la via fins la R i després, en vaig provar una altra en quina no vaig arribar a passar la corda per la primera cinta. Em vaig sentir francament impotent, però altra vegada, és el que té deixar de fer una activitat com l'escalada, prolongadament. El Ramoles va desistir de pujar, i vam haver de marxar perquè se'ns va fer tard. De camí, ens vam trobar el Raül que anàva cap a la Riera amb l'Argemí, i havia quedat amb el Dani de Monterrei, que en el seu primer dia que venia a escalar, va acabar muntant el Pallasso, 7a+, de segon.
Dos dies després, el dimecres, el Fabien em va comentar si volia anar a tibar, i no m'ho vaig pensar, li vaig comentar al Ramoles, i vam anar al final de mediona. Vam estar fent repàs, començant pel V+ a l'esquerre de La Nerea ja camina; la va muntar el Fabien amb força fluidesa, i després la vaig fer jo de primer; notàva altra vegada l'absència de "pretemporada", però es deixàva fer bé. Al pas de dalt, em vaig desviar cap a La Nerea ja camina, perquè vaig tenir la sensació que es movia una placa gran de la roca de la via.
Vaig tocar R, vaig desmuntar i ens en vam anar cap al petit racó on el Magí havia equipat les dues últimes vies (V+ i 6a/+).
Vam començar pel Vè de la dreta, que vaig muntar jo, força bé però vaig haver de parar en un impàs a la meïtat de la via. És un tipus de roca força diferent a quina trobem just al costat, al final de Mediona. És força terrosa i té més petits foradets i escletxes de un, dos i tres dits, i preses romes, de molt equilibri de peus. Són de concepció més aviat ajeguda en aparença, però hi ha algun pas a la zona més alta de la via, que t'escup enfora.
La mateixa via, la va fer després el Fabien amb fluïdesa en els pasos, i encadenant-la a vista. El ramoles la va resoldre també amb facilitat, però diria que va parar en el mateix pas que jo.
Després ens vam engrescar a fer la del costat, que a primera vista ja es llegeix on es complica la via; just entre l'últim parabolt i la R. És una espècie de bloc marronós amb lleugeres i ínfimes xorreretes als marges laterals, mitjançant les quals, vaig deduïr, pots fer bicicleta per anar a buscar el "checkpoint" que et queda al damunt, a l'esquerre (això ésclar, si no hi arribes per la pròpia alçada). Una bona presa. Jo almenys, no vaig trobar cap altra manera, i vaig fer l'últim pas malament, desviant-me massa a l'esquerre, per sobre el parabolt, i corrent el risc de fer pèndol. des d'aquella xapa fins la reunió, queda un pas punyetero en una repisa seria presidida per la R, i on t'hi has d'incorporar amb equilibri. Està plena de terra i és una merda, però bé... s'ha de fer.
Un cop muntada, vaig parar al crux on m'havia estancat, el vaig provar de segon, i em va sortir fent la maniobra ciclista. El Fabi la va fer després, amb una bona ascensió que es va estancar en el mateix fotut pas de dalt. No recordo què collons va manegar per arribar a la R. Tinc ganes de tornar-hi.
Després ja se'ns va fer tard, i el Fabi ens va dur al Pokete, on vam fer unes birres i vam xerrar una estona de tot plegat. Havia estat bé.