sábado, 5 de noviembre de 2016

lesions, sòmnis i promeses

Sembla ben bé que formi part d'un procedir normal el fet de patinar en una lesió, després d'un breu instant de glòria; quan sembla que tot comença a rutllar de nou, de nou s'enfonsa l'expectativa, sovint per efectes alièns a la mateixa activitat, i tan imprevisibles, com absurds..

Aquesta vegada genolls, canells, turmell, cervicals i esquena, en són les protagonistes d'aquesta tragicomèdia repetitiva..

No explicaré els detalls de cadascuna d'aquestes lesions, perquè em semblen tan lamentables com d'interès nul per qui tingui la poca feina d'estar llegint això..

El cas és que per sort, compto amb l'assistència d'una fisioterapeuta i osteòpata, que em facilita molt les coses, tan a nivell funcional, com a l'hora de relativitzar el dany emocional i el 'bajón' que suposa l'haver d'admetre que de nou, hauré de tornar a començar.

Recentment m'havia inscrit a un rocòdrom de Barcelona, on l'entusiasme m'absorbia, i em permetia ser una mica més feliç a la par que progressar, en les meves hores d'oci. Ara però, després d'aquest revés, hi he hagut de deixar d'aparèixer.. per un temps.

Si més no, la motivació no ha quedat mermada per aquests 'incidents' desafortunats, i els projectes que em rondaven pel cap, m'hi segueixen rondant, entre d'altres que s'hi han afegit a última hora, en l'atzarós afer de passar hores mortes buscant alicients momentànis pels racons més sòrdids d'internet. La última via d'afegir en aquesta 'llista de sòmnis a cumplir', és una via que ja m'havia despertat interès ben just acabat d'iniciar-me en això de l'escalada, quan en veure-la per primera vegada, em va fascinar pensar que per allí, entre aquella llisada de pedra marbrosa i els parabolts intermitjos, hi podia progressar una persona. Es tracta d'una via amb un nom que poca justícia fa a l'embruix que m'inspira, però ja sabem que aquestes coses passen.. com quan per exemple, un referent musical que t'encanta, el sents parlar fora de les cançons, i et decepciona.. No podem culpar la música d'aquest frau, o com se sol dir, l'obra està per sobre de l'autor.. i ara que ja he pixat prou fora de test (no us ho prengueu seriosament, el nom hauria de ser el de menys), la via és... [repica la caixa, i cop de platet final] NO ME PISES QUE LLEVO CHANCLAS, via que forma part de l'escola de Subirats, i que m'agradaria algun dia, coronar. Fa molt que no vaig per allà, però tinc un record d'un entrada realment.. interessant.

Arribats a aquest punt, publicaré, només per caprici del meu ego, aturdit per les desventures dels mals gestos, les que considero són les vies d'escalada que més entusiasme em desperten i m'agradaria realitzar en primer terme.

· EL Menorquí (La Llacuna)
· Monos invert luj (Mediona)
· No me pises que llevo chanclas (Subirats)

Ara queda dedicar-me a fer una rehabilitació decent, a cuidar-me com és degut per poder reprendre de manera òptima tota la moguda que tanta endorfina m'ha fet desprendre.

Fins aquí l'informe d'un dissabte ociós. Salut, i bones escalades!

lunes, 1 de agosto de 2016

Checking then for a long rest

La d'avui ha estat una tarda d'aquestes de reconciliació amb un mateix.. de tocar de peus a terra; d'entendre que no sempre podem estar a dalt de tot, al 100%, com si l'absència prolongada tocant roca, no tingués cap efecte de retrocés o pèrdua, tan a nivell físic, com tècnic.

M'he dedicat a fer esbarjo per la zona de Les Deus, intentant reviure 'antics' projectes que ja havia coronat, amb força soltura, i que ara si més no, se'm feien una muntanya.. desentrenat, amb uns quilos de més, i amb menys forma física, em movia amb una fluïdesa patètica, fruit d'aquest abandó temporal fent allò que tant m'agrada.

Si més no, la capacitat de relativitzar i ser realista, em permet afrontar aquest fet òbvi amb força entusiasme. El contrapunt d'aquesta petita jornada de tarda, podria afirmar que ha estat la descoberta de dos nous problemes de bloc a la zona del Fregaire, amb la que ja he batejat com 'Soulsearching' en honor a un dels meus referents musicals com és Nujabes, i l'altre com a 'Impàs' situat una mica més amunt, a la zona de la cascada de dalt de tot. Ja procuraré fer ressenya i video, i detallar millor cadascun d'aquests blocs.

Necessito posar-me fort, recuperar el temps perdut i poder resoldre tots aquests problemes, juntament amb d'altres, que ja fa dies que els tinc a la llista.

Demà en principi haviem quedat amb l'Argemí i els germans Aixalà per anar a Rodellar i així començar a agafar pila, però per mala sort el Roger s'ha posat malalt a última hora. Queda pendent! la propera sortida fanàtica, el dia 7, amb el Cuscó. Ens debatem entre Sadernes, Costa Brava, o qualsevol altre suggeriment que inclogui pedra i aigua.

Ara toca posar-nos les piles, començar amb el cardio, i alternar amb l'escalada regular, per començar a recuperar i millorar. Això és tot per ara..