domingo, 22 de noviembre de 2015

Moltes Ganes

Estic molt motivat. Motivat i incapacitat pel moment, per materialitzar aquesta motivació en successos. Sempre em queixo de les lesions i sóc tendenciós darrerament a invocar el "pobre de mi". Ara que disposo d'un cert marge de temps en el que podria recuperar bé i visitar el fisio, em plantejo futurs projectes que puc visualitzar, tan sols recordant belles i velles conquestes que m'obligaven a escudrinyar, pas a pas, cada moviment de la via per optimitzar-ne el recorregut i el meu propi desgast. Em motiva al marge de serplenament conscient del meu nefast estat de forma present, donar-me un marge per poder traslladar tota aquesta emoció desvocada a posteriori, a la roca. Hauré de plantejar-me seriosament fer sessions de cardio, vegis bici o córrer, així com complementar una alimentació més agraïda per obtenir el rendiment desitjat, i l'orgasme d'endorfines pertinent. Busco qualsevol excusa, qualsevol metàfora que pugui extrapolar al meu cas concret, per alimentar aquesta bèstia que m'il·lusiona i en certa manera em fa fer volar coloms, però també em reafirma conscientment i tocant de peus a terra, per prendre l'empresa de la satisfacció que vull dur a terme. A bon terme. Avui per exemple, acabant de veure els darrers episodis de la 3a temporada de la serie Homeland, el seu protagonista sortia d'un estat lamentable de deteriorament aparentment irremeiable, a través d'un entrenament rigurós que el refermava com a persona plena, amb un sentit clar i una missió concreta. De seguida, i ha estat acte reflèx, he hagut de fer l'analogia comparant-lo al meu cas, que poc hi té a veure, però al final es tradueix en aquesta superació tan anhelada, que té un cost que es diu esforç, i sovint a molts se'ns escapa. Tinc moltes ganes de tenir-ne ganes, i com que ja les tinc, menys me'n sobren per fer-ho realitat. Amb el Bernat vam considerar la possibilitat, força friki, però motivant, de fer a top rop uns projectes que vam veure a la zona de la Roca Llisa que segueixen linies lògiques. N'és una de tantes, del fer coses diferents. A La Llacuna també hi tinc una feina. Em vull motivar, ja cabo; ja callo però haig d'escriure en veu alta, perquè vull recordar aquestes sensacions, que per qui ho llegeixi no significarà una merda, però per mi, que ho visc ara, espero que la motivació tingui memòria per quan ho rellegeixi; vull traslladar l'experiència que vaig tenir en el procés de desglossar El Pollastre, a vies com Del Dicho al Hecho, per exemple. Ganes de créixer, sentir i viure plenament!! Bona nit companys. Aquí hi haig de posar la imatge de l'entrenament del Nicholas Brody, però això ho hauré de fer des d'un ordinador.