El Retorno de Jafar

Durant tot aquest llarg temps que he estat al marge d'actualitzar el blog, no han estat poques, ni poc variades les incursions que van seguir a la roca a partir del següent dia que vaig deixar d'escriure; vam estar de nou a Subirats batallant 6èns amb el Dani i el Mata, un dia fred i ennovulat visitàvem Montserrat amb el Bages, el Ferran i el Raül, ens vam escapar a Margalef el Raül el Matajari i jo, on vam evolucionar substancialment en diversos factors com el psicològic, i on vaig muntar un 6b, un 6a a vista i em vaig quedar a un pas de fer un 6a+ a vista, i vam seguir apretant al boulder de Vila amb força freqüència fins que de sobte, tot això es va acabar.
Situaría el punt d'inflexió d'aquest canvi de ritme, a partir del moment en què vaig entrar a treballar a l'Intersport. És evident que ja no tenia cada dia lliure per aprofitar-lo per anar a escalar, com haviem estat fent durant una breu però intensa temporda, i no és menys cert que m'interessàva arraconar algun diner per anar fent, però això, com la majoria de coses que començen, també es va acabar.
La setmana passada però, vaig quedar amb el Ramoles i el Coca, per anar a fer una visita al sector nou del roca aguilar, que ja anàva sent hora de veure'l, després de tant sentir-ne a parlar.
El Coca i la Judit ja hi eren, i el Ramoles i jo vam arribar-hi una mica més tard en companyia de la Nit; no faré cap esmena de l'odissea que ens va suposar arribar-hi, però aqui queda.
El cas és que el sector és força diferent del tipus de roca que hi podem trobar a la riera o al molí, i a mi em va fer la impressió que tenia força semblances amb el sector "cinema" de Subirats. Una roca amb cantos bons, però també amb puntes lleugerment esmolades que dificultàven una ascensió còmode; vaig provar una via "ovi", V+ suposo, que em va costar feina la continuïtat entre parabolt i parabolt, havent de parar a cadascún d'ells. Les forces em flaquejàven per tot arreu, i s'evidenciàva l'absència de roca durant aquell temps. És el que té. Si més no, vaig muntar la via fins la R i després, en vaig provar una altra en quina no vaig arribar a passar la corda per la primera cinta. Em vaig sentir francament impotent, però altra vegada, és el que té deixar de fer una activitat com l'escalada, prolongadament. El Ramoles va desistir de pujar, i vam haver de marxar perquè se'ns va fer tard. De camí, ens vam trobar el Raül que anàva cap a la Riera amb l'Argemí, i havia quedat amb el Dani de Monterrei, que en el seu primer dia que venia a escalar, va acabar muntant el Pallasso, 7a+, de segon.
Dos dies després, el dimecres, el Fabien em va comentar si volia anar a tibar, i no m'ho vaig pensar, li vaig comentar al Ramoles, i vam anar al final de mediona. Vam estar fent repàs, començant pel V+ a l'esquerre de La Nerea ja camina; la va muntar el Fabien amb força fluidesa, i després la vaig fer jo de primer; notàva altra vegada l'absència de "pretemporada", però es deixàva fer bé. Al pas de dalt, em vaig desviar cap a La Nerea ja camina, perquè vaig tenir la sensació que es movia una placa gran de la roca de la via.
Vaig tocar R, vaig desmuntar i ens en vam anar cap al petit racó on el Magí havia equipat les dues últimes vies (V+ i 6a/+).
Vam començar pel Vè de la dreta, que vaig muntar jo, força bé però vaig haver de parar en un impàs a la meïtat de la via. És un tipus de roca força diferent a quina trobem just al costat, al final de Mediona. És força terrosa i té més petits foradets i escletxes de un, dos i tres dits, i preses romes, de molt equilibri de peus. Són de concepció més aviat ajeguda en aparença, però hi ha algun pas a la zona més alta de la via, que t'escup enfora.
La mateixa via, la va fer després el Fabien amb fluïdesa en els pasos, i encadenant-la a vista. El ramoles la va resoldre també amb facilitat, però diria que va parar en el mateix pas que jo.
Després ens vam engrescar a fer la del costat, que a primera vista ja es llegeix on es complica la via; just entre l'últim parabolt i la R. És una espècie de bloc marronós amb lleugeres i ínfimes xorreretes als marges laterals, mitjançant les quals, vaig deduïr, pots fer bicicleta per anar a buscar el "checkpoint" que et queda al damunt, a l'esquerre (això ésclar, si no hi arribes per la pròpia alçada). Una bona presa. Jo almenys, no vaig trobar cap altra manera, i vaig fer l'últim pas malament, desviant-me massa a l'esquerre, per sobre el parabolt, i corrent el risc de fer pèndol. des d'aquella xapa fins la reunió, queda un pas punyetero en una repisa seria presidida per la R, i on t'hi has d'incorporar amb equilibri. Està plena de terra i és una merda, però bé... s'ha de fer.
Un cop muntada, vaig parar al crux on m'havia estancat, el vaig provar de segon, i em va sortir fent la maniobra ciclista. El Fabi la va fer després, amb una bona ascensió que es va estancar en el mateix fotut pas de dalt. No recordo què collons va manegar per arribar a la R. Tinc ganes de tornar-hi.
Després ja se'ns va fer tard, i el Fabi ens va dur al Pokete, on vam fer unes birres i vam xerrar una estona de tot plegat. Havia estat bé.