Sembla que el meu projecte fins ara prioritari a La Llacuna, quedarà relegat per la seva via homòloga de la dreta: semblant però amb més bidits i monos.
Aquest passat diumenge hi vaig estar jugant, en companyia del Suki i de l’Ito, i el cert és que en la meva única temptativa de segon, per provar-la, li vaig veure més color del que em permitia l’expectativa. De no haver caigut en l’últim tram, estic segur que podria haver-la fet sencèra.
És curta, vertical i amb peus escassos, especialment en la secció superior, on les mans queden més lluny i les puntes dels gats han de trobar els relleus que permetin aguantar-t’hi. Bidits i monos bons que t’obliguen a dansar per una paret d’aparença llisa amb les rugositats justes per poder progressar.
El proper dia, aniré a per ella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario