Lesionat...

Just ara que tornàva a tocar roca després d'una absència llarga, m'he esquinçat el tormell esquerre amb un malaurat incident tonto mentre jugàva a tenis platja a l'hort, on celebràvem una calçotada que no venia a cuento de res.
El cas és que ha estat un cop dur, per la motivació que m'envaïa de nou; pocs dies abans, havia encadenat el vaskalenta 6a/+ al Molí, i havia estat al Coll de la Barraca amb el Mata. Un sector extraordinàri i pel què sembla, força oblidat. Cal dir que la graduació de les vies del Coll, al meu parer pecàven d'exigents, i tenint en compte com està la polèmica amb el tema, tan sols afagiré que un 6a d'allí, és un 6a dur, i per a mi, un 6a dur és un 6a+. I així, amb totes les vies que vam provar.
Vam començar l'itineràri amb un IV+, piti, situat en una espècie de gorg estret, que tenia un passet fàcil d'equilibri a la meïtat, i culminàva amb una reunió molt oxidada que no inspiràva tota la confiança del món.
Vam seguir amb un V+ del mateix sector, que ja apuntàva ser un 6a en tota regla només examinant-lo. Primer la va obrir el Mata, i de seguida van sorgir els problemes: pocs peus, mans fines, i d'altres molt bones, a quines s'hi havia d'arribar fent passos intermitjos de regletes i romes. Si mal no recordo, tenia dos passos que es complicàven; l'un de la 2ª a la 3ª, i l'altre de la 4ª fins la R. Després la vaig fer jo, amb la intenció d'encadenar a vista. La vaig començar amb bon peu, però tan aviat com vaig arribar al primer pas complicat, em vaig quedar bloquejat i se'm van cansar els braços. Vaig haver de parar i llegir el pas, tal i com em va passar després, en el pas de dalt.
Després vam fer el 6a de l'esquerre, que era força semblant, però encara més fina. Es notàva el grau de més, però també la vam fer. Tenia 2 passos a la mateixa alçada que els de l'anterior.
El Mata es va disposar a obrir el 6a+ de més a l'esquerre, just al costat també, i aquesta vegada sí, vam tenir feina a xapar la 3ª i la 4ª. L'últim pas fins la reunió, també era bastant punyetero, més que res, perquè hi arribàves cansat dels passets de baix, i no el vaig veure a simple vista.
Això sí, unes vies molt guapes, tot i que no massa llargues. Adequat.
Després de fer aquestes, ens vam traslladar al sector solarium, on hi tocàva el sol de ple, i on el Mata es disposàva a obrir un 6a+ i un 6b bessons que compartien R a uns 23 o 25 metres d'alçada, i oferien una panoràmica espectacular del mar i les muntanyes nevades.
El vaig assegurar en el 6a+, que anàva pel lateral d'una paret contigua, separada per una escletxa plena de mans romes i humídes pel temporal dels dies anteriors. Va resultar ser de llarg, la via més dificultosa del dia, que li va portar feina i suor fer-la fins dalt. Un cop acabada, jo vaig desistir per una lesió lleu al tendó del braç esquerre, i perquè ja se'ns havia fet tard, però el paisatge valia la pena, i la vaig fer de 2n amb calma. Es veu una via amb potencial, molt guapa, i que s'ha d'encadenar. Després d'això, vam plegar trastos i vam baixar cap al poble.
A la mateixa tarda, l'Ito em va enredar per anar al Molí, on ens vam posar nostàlgics fent l'esquerda V-, que atribueixo al cansament del matí i els dies anteriors, no resoldre-la amb la fluïdesa d'altres vegades jeje.
Després vaig repetir la Vaskalenta 6a/+ i finalment vam acabar amb una via que està al fons de tot a la dreta, que té dues xapes amb un desplomet que després es desvia cap a l'estoitontoi V+.
La va obrir l'Ito, i després la vaig fer jo. Coser y cantar, però ja està bé.
Com és de costum si vas amb l'Ito, vam acabar celebrant la humíl gesta d'aquella tarda entre cerveses al Gabiretxe.
L'endemà era el dia de la calçotada, i des d'aleshores, no he fet res més d'interessant. Estic aprofitant per fer testos d'autoescola, i delint-me de tornar a fer coses que alimentin una mica l'esperit.
Quan estigui recuperat del tot, tinc ganes de fer una caminada fins l'agulla de bolet i escalar-la, i tornar de nou, com també és costum, a la Regina d'Oliana.

Salut!