jueves, 14 de octubre de 2010

Un dia de profit

9:00 del matí, sona el despertador i apago l’alarma endormiscat i mandrós d’aixecar-me. Es fan 2/4 de 10 i ja torno a estar adormit, però d’alguna manera, pendent que truquin el timbre de la porta el Ferran o el David. Vora les 10, escolto el timbre i em desvetllo de cop; el Prieto ja feia cua a l’entrada. L’he obert i he aprofitat per esmorzar i defecar els vestigis del sopar de la nit anterior, mentre esparàvem el qui faltàva. Algú s’havia adormit, i no era el Chris Sharma…

Quan ja eren les 10:00, ha aparegut la Nit, que duia el Ferran i hem fet cap al sector del Molí, des d’on ens disposàvem a trobar la resta de sectors propers que encara no havíem vist, que aparèixen a la guía de Barcelona i voltants.

De camí al Molí, la Nit treia el cap per la finestra per prendre l’aire; es veu que oloren tantes coses quan surten de l’asfalt.

Quan finalment hem arribat al molí, i després d’anar tocant el clàxon com a beneits per la carretera de Can Verdaguer, hem tret el material del cotxe del Prieto i l’hem deixat a peu de via, concretament a la banda Esquerra, just a sota d’un V+ que es diu “Indiot”.

Jo, abans de res, he anat al Molí (un parell de vegades).

El Ferran ens ha proposat al David i a mi d’anar obrint la via que teniem al davant, i seguidament les del costat, mentre que ell, buscaría aquests sectors oblidats i l’arca perduda. Així ho hem fet: he començat obrint l’Indiot, en fred, i la veritat, no recordo molt bé la via, però sí que recordo que he tingut alguna dificultat en un pas i he hagut de parar, perquè els cantos que hi havien eren bastant romes, i solien estar en distàncies que superen la meva longitud quan estiro els braços. Per aquest mateix motiu, també recordo que era molt de pujar peus. Convençuts que es tractàva d’un IV+, ho hem posat en dubte de seguida. He disfrutat de la via per això, fins a la R.

Després li ha tocat el torn al David, mentre el Ferran estàva a l’Hort (un sector de l’àrea, situat més a la vora de Sant Joan). El Prieto ha resolt de manera similar la via i hem coincidit en l’opinió. Quan estàva a mitja via, ha aparegut el Ferran anunciant-nos que havia trobat aquell altra sector i s’ha quedat a veure com feiem la via de l’esquerra, el Pssk, un altre V+ d’un pas punyetero a l’inici.

Tenia el primer parabòl a Cancún i començàva amb una placa de roca sortida que feia com una mena de petit sostre a l’inici, que s’havia de resoldre amb peus i equilibri; tan el Prieto com jo, hem tingut problemes en aquest primer tram, però hem finalitzat bé la resta de la via. Al meu parer, els cantos i les mans les he trobades més bones que a l’Indiot, i el pas de la 2ª xapa m’ha molat, perquè era un tram de paret vertical i força fina, tot i que els escasos cantos que hi havien, eren bons. A part, tenia una fisura a la dreta que donàva molt de joc. L’hem trobada una via disfrutona, potser més que l’Indiot.

El Ferran li ha hagut de fotre crits a la Nit repetides vegades, perquè mentre escarbàva el terra, tiràva tota la merda de la sorra al damunt la corda. Li ha acabat donant un tronc més gros que la seva boca perquè tingués feina a rosegar.

En aquest moment, el Ferran ha tingut la brillant idea de proposar-nos obrir el Picapets, un 6a de sortida bloquera i “molt guarra”, en paraules textuals de David Prieto Vallès.

El Ferran ha instigat al David a fer-ho primer, però seguint l’ordre que duiem fins aleshores, m’hi he ofert entusiasmat. Hem discutit un moment si la feiem o no la feiem, i en comptes del Picapets, obriem l’Esquerda, V- de l’esquerra del Picapets.

El Prieto ha votat Picapets, i ja no hi ha hagut marxa enrere; el Ferran m’ha mostrat el primer pas, tal i com el resol ell, però poc útil per a mi, tenint en compte que no sóc tan llarg com ell, així que l’he fet molt ràpid per no anar inflat de braços la resta de la via, pujant molt les cames amb adherència microscòpica, fins pillar el canto bo, des d’on he pogut rebotar a la soca.

Ja havia passat el pitjor, o això creia… la tercera i la quarta xapa les veia a anys llum l’una de l’altra, fet que no produïa en mi una sensació de felicitat maternal post-part o alguna cosa semblant, si no més aviat, un enuig vomitiu cap a l’ésser que va posar els parabòls (si ho llegeixes mai, not’emprenyis, he exagerat una mica).

Com ve ja saben els meus compatriotes, en situacions d’aquest tipus el meu to de veu sofreix canvis dràstics, i de sobte se’m passen les ganes d’enfotre-me’n de res ni ningú, així que han aprofitat per grabar el video.

El pas de la figuereta, que n’hi dic jo, ha estat el que m’ha fet la mala pasada; feina he tingut a xapar mentre menjàva insectes i me’n picàven d’altres, però he superat el tram.

He seguit pujant, intentant no pensar en el factor “distància amb l’última xapa”, fins arribar al darrer pas abans d’ensumar la R.

En aquest pas he vacil·lat un moment, les forces em començàven a flaquejar, però havia arribat fins allí encadenant i he estat a punt de rendir-me, però el Prieto i el Ferran m’han recordat “a grito pelado” que era absurd deixar-ho córrer quan ho tens davant dels morros, així que a la consigna de “va bou!”, he fet l’últim esforç fins xapar la R amb gratificant satisfacció.

Després d’aplaudir amb els peus, com és costum quan passa una cosa així, he baixat per assegurar el David, que s’ha hagut de barallar amb el primer pas de la via (aquell tan guarro), fins aconseguir arribar a la soca, i resoldre la via amb menys ploricons que jo, però és clar, ja no l’ha encadenada (1-1).

Amb l’eufòria post-picapets, encara hem tingut esma de fer l’esquerda, el V- de la dreta, que després del Picapets, he trobat francament fàcil, però disfrutona, pel tema de la fisura de la part alta de la via.

El Ferran no ha fet cap via perquè estàva fomut del coll i el jeure poc.

Ja de camí al Pokete, també com de costum, hem decidit quedar a la tarda per tornar a explorar sectors de la zona, i així ho hem fet.

A la tarda han vingut el lolo i l’Ito també, i al Molí ens hem trobat amb elMata, l’Argemí i el Diddy Kong, fotuts al “Amb raó o sense” (V+) i al Picapets.

El Ferran i jo hem decidit obrirl’Estoitontoi (V+), des de la sortida de la Variant (6a).

Al primer pegue m’he inflat de seguida, i en un pas del mig de la via, força distanciat de la2a xapa, he vacil·lat i m’he tirat. Al pobre Ito, que m’asseguràva, encara li deuen coure els ous.

Després li ha fotut l’Ito de 2n, i ha tingut problemas en el mateix pas, però ho ha fet bé.

El Ferran la feta després de primer i ha hagut de parar al meteix pas de la 3a xapa perquè anàvem cansats del matí i costàva posicionar-s’hi bé per xapar de bones a primeres.

Després m’ha deixat una altra xapa a on hi havia la 3a, per arribar-hi millor al següent pegue, i així ho he fet.

Finalment, i posant-m’hi tossut l’he poguda fer fins a dalt i marxar sense rencor del lloc.

L’Ito i jo hem anat a córrer una bona estona cap al cantó de darrera la Soleia i el Comarquinal, i ara estic aquí, mirant d’acabar ràpid perquè ho llegiu, i ser a temps de pillar el Mata a l’Itaca per anar al City a fer unes birres. Si no és el cas, ens veiem per aquí.

Salut! Ha estat un dia complert i de puta mare

(si hi han faltes, ja hocorretgiré, que tinc posat el corrector automàtic en castellà)

No hay comentarios:

Publicar un comentario