sábado, 30 de octubre de 2010

Torne-m'hi...

Aquests dies he deixat el blog una mica arraconat, potser per falta de ganes, potser per falta de notícies... el cas és que s'han anat fent coses però no estic al corrent de tot el que passa enllà del meu present immediat, si és que no m'ho expliquen, així que reprendré el blog des d'on ho vam deixar ahir, a Gelida.

Ahir al matí em va venir a buscar el Raül per anar a escalar a Gelida amb el Mata, sector que ni el Raül ni jo haviem visitat encara.
Vam quedar-nos al sector de La font freda, on vam fer dues vies.
El Raül va començar obrint "de mates un dos", un V+ d'uns 18 metres, realment guapo i amb algun pas tècnic, molt vertical i de cantos bons.
El Raül va arribar bé a dalt, tot i que anàva ressentit de poc descansar, i el factor alçada influïa respecte el nostre costum de fer vies més mitjanetes, que no menys dures (al contrari), a Mediona.

Després d'assegurar-lo, va ser el meu torn. Si ell anàva cansat, jo duia uns quants dies sense reposar del boulder, i també en feia algun que no obria via, així que se m'acumulàva la inflamor dels avantbraços amb la poca confiança de pujar 20 metres de roca d'un sector desconegut.
Així que vaig fer un primer pegue que diria que va culminar a la 3a xapa (la 1a a Cancún).
No hi havia manera d'arribar a xapar la 4a, em quedàva amunt i se'm carregàven els braços en res. Vaig desistir i vaig baixar una mica dolgut.
Era el torn del Mata: ell la va fer fins dalt, això si, reposant sovint, quasi a cada pas i un cop a dalt, em va preguntar si la volia tornar a provar, i vaig dir que no, però entre ell i el Raül em van convèncer, així que vaig agafar aire, vaig mirar de respirar tranquil, m'ho vaig mirar i ho vaig fer.
Vaig arribar fins dalt, resolent els passos meditats i sense badar més del compte, incloent un taló que em va anar de puta mare per arribar a xapar una cinta. Em vaig quedar a gust, i a més a més, la vaig gaudir. Vaig muntar la R passant la corda per l'anella i vaig baixar.

Aquesta vegada ens disposàvem a obrir un 6a d'una via més a la dreta, que es diu Mega ràpid.
El nom de la via feia honor a una prominent sortida bloquera, que si no es feia mega ràpid, no es feia.
És una via amb molts sortints de roca i alguna repisa sèria, amb una distància entre dos dels parabòls força desorbitada, potser de 5 m.
El Raül (com no), la va obrir i mentre la feia ens comentàva que la trobàva més fàcil que el Vè anterior, fins que va arribar al darrer pas abans de xapar la R.
Allí passàva una mica com al principi; si no eres mega ràpid i posàves els peus bé en un desplomet inferior, oblida't de xapar. Finalment, però, el Raül s'hi va posar bé i es va desplaçar per un canto de l'alçada de la R, que quedàva una mica a la dreta, i va poder passar la corda.
Després va pujar el Mata, que se'n va sortir bé fins l'últim pas, on s'hi va fer una mica de mal. Va fer un vol abans d'assolir el canto bo de dalt. Aquest pas quedàva just després de xapar el parabòl tan distanciat que he anomenat abans, que queda per damunt d'un repisot que has de pujar amb equilibri per cura de no anar-te'n.
Finalment, el Mata ho va aconseguir patint com una verra, i va xapar R.

Aquesta vegada jo no ho veia clar, però em vaig decidir a fer-la. El primer pas bloquero el vaig fer molt lleig, tirant de força bruta, sense mirar-m'hi massa, fet que no em va satisfer gaire, i vaig arribar bé i força ràpid fins el pasito del delfín. Tenia els avantbraços que semblàva que bateguéssin i després de vacil·lar quatre vegades a l'hora de fer el pas i fer-me enrere, vaig volar les 4 vegades perquè em flaquejàven les forces.
Vaig arribar a tocar la reunió, i en un intent de deixar-me només penjant amb la mà esquerre per xapar amb la dreta (que ja sabia que no funcionaria), me'n vaig anar avall i ja vaig desistir; no veia els peus i els meus braços ja no podien amb mi, així que una mica resignat, vaig baixar, però bé, ara ja em conèc la via, i quan estigui fresc, miraré de fer-la sencèra.
El Raül va pujar per desmuntar-la, parant al puto últim pas, i finalment va arribar a dalt per pillar les cintes de seguretat per tornar cap a casa.
Va estar bé; sector nou, noves vies i ben avinguts.

A l'arribar a Sant Quintí, vaig anar directe a cal pollo per assajar, però encara estàven a l'Itaca, així que d'allí vam anar a cal pollo i vam fer un assaig per concretar el repartori de diumenge a Piera i vam afegir alguns retocs d'última hora, per acabar-lo d'omplir.
Erem pocs, però vam fer força feina, que ja està bé.

A la nit d'ahir em vaig passar amb els patxarans i els herbal essences i encara em roda una mica el cap. Finalment aquest matí ni he anat a córrer, com havia quedat amb el Mata, ni a escalar amb l'Argemí i la Ruu.
Aquesta nit s'haurà de fer bondat. A sopar a Ca l'Americano, a La Llacuna, i una estoneta a l'Itaca, suposo, sense begudes dolçes.

en fi...
Salut!

No hay comentarios:

Publicar un comentario